FASCITIS PLANTAR O ESPERÓ. QUINA ÉS LA DIFERÈNCIA?

T´aixeques cada matí i no pots recolçar el taló a terra? Doncs tens una Fascitis Plantar. I si a més noto que tinc alguna cosa clavada al taló? Doncs aleshores tens un Esperó Calcani.

Realment hi ha poca diferència entre Fascitis i Esperó, simplement l´esperó és degut a una fascitis plantar prèviament mal tractada i que s´ha cronificat.

QUÈ ÉS LA FÀSCIA PLANTAR?

És una banda composta de teixit fibrós, molt gruixuda, que a manera de «sola de sabata» cobreix els ossos de la base del peu i s´estén fins al taló, on s´insereix, creant una tensió que manté l´arc del peu.

Si la fàscia és més llarga del normal fa que l´arc del peu baixi i per tant tinguem PEU PLA, i si és més curta llavors tindrem un arc més alt i per tant PEU CAVO.

I LLAVORS, QUÉ ÉS LA FASCITIS PLANTAR?

És la inflamació de la fàscia, a la zona del taló, on s´insereix. Donant com a clínica dolor punxant sobretot en fer els primers passos en aixecar-nos. Un cop comences a moure´t el dolor sol disminuir però pot tornar a aparèixer si estem llargs períodes de temps dempeus en posició estàtica o en tornar a posar-nos drets després d´haver estat asseguts.

La tensió i l´estrès a què es somet a la fàscia provoca petits esquinçaments i sobre estiraments que fan que la fàscia s´irriti i s´inflami.

FACTORS DE RISC:

  • Edat. És més freqüent entre els 40 i 60 anys.
  • Sobrepès, que fa que la fàscia tingui una pressió addicional.
  • Certs exercicis que provoquen molta pressió sobre el taló i teixits, com ara còrrer llargues distàncies, el ballet o exercicis aeròbics amb salts.
  • La mecànica del peu, tant tenir peu pla com cavo augmenten la tensió de la fàscia.
  • Professions en què s´està molt dempeus estàtic i sobre superfície dura, així com caminant molt.

I EN QUÈ ES DIFERÈNCIA LA FASCITIS DE L´ESPERÓ CALCANI?

Si la fascitis es cronifica, amb el temps pot provocar l´aparició d´un esperó calcani. L´esperó és el creixement d´una calcificació al taló degut a excessius i continuats estiraments de la fàscia plantar. És a dir, per un excés de tensió de la fàscia.

Això provoca dolor a la zona del taló, amb dificultat per recolzar-lo i sensació de tenir un clau. Els símptomes són dolor al taló sobretot a la part interna i punxades quan el pacient està en moviment. A diferència de la fascitis, l´esperó fa més mal en moviment ja que aquesta calcificació es «clava» i no permet recolzar bé el peu.

Per tant, l´esperó és la conseqüència d´una fascitis mal tractada.

I EN QUANT AL TRACTAMENT?

La recuperació de la fascitis i de l´esperó és una mica llarga i pot ser de mesos.

El tractament conservador inclou:

  • Aplicar gel al taló, prendre analgèsics antiinflamatoris, estirar la fàscia i evitar en la mesura del possible les activitats i postures que produeixen dolor.
  • Hi ha fèrules nocturnes que mantenen la fàscia plantar i el tendó d´Aquil.les en posició estesa durant la nit.
  • Les ortesis (plantilles) fetes a mida per un podòleg ajuden a distribuir la pressió que s´exerceix sobre el peu de manera més uniforme.
  • La fisioteràpia ens pot ensenyar exercicis per estirar la fàscia plantar i el tendó d´Aquil.les i enfortir els músculs de la part inferior de les cames. A més la fisioteràpia pot rehabilitar la zona amb teràpìes físiques com ultrasò, làser terapèutic, corrents TNS, massatge Cyriax, kinesiotape…

Si tots els tractaments conservadors fallen hi ha alternatives com:

  • Injeccions de cortisona a la zona dolorosa per alleujar temporalment el dolor. No es recomana fer-ne moltes ja que debiliten la fàscia i aquesta pot arribar a trencar-se.
  • Injeccions de plasma ric en plaquetes de la nostra pròpia sang, per ajudar a cicatritzar el teixit.
  • Ones de xoc, que són ones que van dirigides a la zona dolorosa per estimular-ne la recuperació. Se solen fer en fascitis cròniques.
  • Com a última opció i si no millora amb absolutament cap tractament, cal cirurgia per separar la fàscia plantar de l´os del taló.

PUC FER ALGUNA COSA A CASA?

  • Mantenir un pes saludable per disminuir la tensió de la fàscia plantar.
  • Utilitzar calçat amb bon suport, amb taló baix, sola gruixuda i unes bones plantilles amb amortiment addicional. Millor no fer servir sabates molt planes ni caminar descalç. El calçat esportiu canviar-lo així que vegem que estigui molt desgastat.
  • Aplicar gel cada dia 2-3 vegades, durant 15 min, amb una bossa de fred o fer massatges a la planta fent rodar una ampolla d´aigua congelada.
  • Fer els exercicis i els estiraments que el fisioterapeuta et prescrigui, alguns dels quals pots veure a continuació.

EXERCICIS FASCITIS PLANTAR

Massatge per a fascitis amb gel

Seiem en una cadira, col.loquem una ampolla amb aigua congelada recolzada a la planta del peu i rodem cap endavant i cap enrere durant 10-15 minuts.

Massatge per a fascitis amb pilota

Ens asseiem en una cadira, i amb una pilota de golf, o una pilota de mida i duresa similar, pressionem amb ella sobre la planta del peu en totes direccions, exercint un massatge per tota la zona afectada.

Elevació de bessons

Realitzem una extensió de turmells o elevació de bessons. En cas de no poder mantenir l´estabilitat podem recolzar-nos en una cadira o espatllera.

Estirament de la fàscia plantar

Amb la punta del peu flexionada, la recolzem contra la paret o qualsevol element estable i lentament anem flexionant en direcció cap a la paret, fins que sentim l´estirament a la planta del peu, mantenim aquesta posició uns segons. Aquest exercici també es pot fer amb el peu descalç.

Estirament de bessó de peu

POSICIÓ INICIAL: Troba una paret per col.locar les teves mans davant teu. Col.loca el peu dret a prop de la paret i el peu esquerre just darrere.

EXECUCIÓ: Estén el genoll esquerre sense aixecar el taló fins que sentis l´estirament al bessó. Mantingues la posició 15 segons i després fes-ho amb l´altra cama.

CONSELLS: Cada vegada que exhalis intenta acostar els malucs a la paret.

Arrugar una tovallola amb els dits dels peus

Assegut en una cadira amb el peu sobre una tovallola. Enrotlla els dits dels peus per agafar i arrugar la tovallola cap a tu. No mogueu la cuixa o genoll per moure la tovallola. Per fer l´exercici més difícil col.loqueu un pes a l´extrem de la tovallola.