
El Lipedema encara és poc conegut, però el seu «fantasma» persegueix moltes dones en ser una malaltia freqüentment subdiagnosticada.
És una patologia crònica i progressiva que pot comportar un deteriorament en la qualitat de vida de la pacient si no es tracta adequadament.
Consisteix en el dipòsit anormal de teixit adipós subcutani principalment en extremitats inferiors, que sol associar-se a un mal anomenat problema de «cames grosses». Aquest dipòsit anormal condueix a un augment del volum de les extremitats inferior i de vegades de les superiors sense afectar mans, peus o tronc. Se sol iniciar entre la pubertat i la 3ª dècada de vida.
Aquests dipòsits de greix i l´edema associat són resistents als canvis a la dieta, a la menor ingesta calòrica i a l´activitat física intensa.
Els símptomes principals són, a més de la distribució característica en forma de «copa», dolor a les extremitats inferiors que va augmentant durant el dia, sensibilitat, facilitat de producció d´equimosis, podent fins i tot arribar a produir-se un limfedema.
FISIOPATOLOGIA
Possiblement les causes siguin una combinació de trastorns hormonals, microvasculars i limfàtics.
A nivell dels teixits, l´augment de volum inicial al Lipedema és degut a hipertròfia i hiperplàsia dels adipòcits amb augment de líquid intersticial, possiblement a causa de sobrecàrrega del sistema de drenatge limfàtic. A més de la hipertròfia dels adipòcits, l´engruiximent dels teixits i els canvis limfàtics, el teixit vascular subdèrmic presenta canvis estructurals compatibles amb microangiopatia, cosa que produeix fragilitat capil.lar i filtració, el que dóna l´explicació a l´aparició d´equimosis i telangiectàsies.
Estudis han reportat que pacients amb Lipedema, sense obesitat, mostraven adipòcits hipertròfics, amb més macròfags i vasos sanguinis, i dilatació de capil.lars al greix de la cuixa, en comparació amb persones sanes. Això suggereix que el Lipedema i la inflamació poden passar independentment de l´obesitat confirmant el paper d´una microcirculació alterada.
PRESENTACIÓ I DIAGNÒSTIC
La distribució del greix al Lipedema és de tipus ginecoide, afecta principalment malucs, glutis, cuixes i cames, la qual cosa fa que hi hagi desproporció entre la part superior i inferior del cos.
Al Lipedema hi ha una discrepància entre l´adipositat de les extremitats en comparació del tronc, mentre que l´adipositat a la obesitat és més aviat generalitzada i proporcionada.
Un error freqüent és confondre el Lipedema amb el Linfedema. Encara que hi hagi disfunció limfàtica en etapes avançades del Lipedema, hi ha característiques que diferencien l´un de l´altre. Al Lipedema hi ha diferència abrupta entre el teixit normal i l´anormal a nivell de turmell (forma de copa) o canell (signe del maneguet) i una desproporció en la circumferència entre maluc i cintura. És a dir al Lipedema, mans i peus no estan «inflats» de manera que poden usar un calçat normal i pessigar la pell del dors del peu i mà sense dificultat (Signe de Kaposi-Stemmer «negatiu»).
Diferències clíniques entre Lipedema, Limfedema i Obesitat

Segons la distribució del greix, hi ha 5 tipus de Lipedema. Els més freqüents són els 3 primers.
El 80% de les dones tenen compromís addicional de braços de tipus IV, però és poc freqüent el compromís exclusiu de panxells o tipus V.
Classificació del Lipedema segons la distribució del greix (Tipus de Lipedema)

El Lipedema acostuma a progressar en el temps per lo que es divideix en 4 etapes:
- ETAPA 1: Pell llisa, uniforme, però amb hipodermis engrossida.
- ETAPA 2: Patró de pell irregular, amb desenvolupament de nòduls subcutanis palpables, lipomes i/o angiolipomes (pell de taronja).
- ETAPA 3: Formació de plecs de greix nodular que causen deformitat severa del contorn de les cuixes i al voltant dels genolls.
- ETAPA 4: Desenvolupament de Linfedema concominant.

SÍMPTOMES
Les pacients amb Lipedema tenen facilitat per produir equimosi i dolor a la pressió a les extremitats afectades; fins i tot també experimenten dolor espontani.
També tenen edema ortostàtic que probablement és el responsable de la sensació de pesadesa, fatiga i incomoditat a les cames. Aquest edema empitjora amb la calor i l´exercici i no s´alleugereix amb l´elevació de les cames.
A més, les mesures per baixar de pes no tenen efecte en la distribució del greix, cosa que pot portar a trastorns d´alimentació en no veure obtenció de resultats.
L´excés de greix en glutis, malucs, cuixes i la part inferior de les cames pot afectar la marxa amb el consegüent mal alineament de l´eix de les cames, cosa que generalment sobrecàrrega les articulacions. Això pot provocar genoll en valg, marxa antiàlgica i pronació de peus.
EL DIAGNÒSTIC DEL LIPEDEMA HA DE SER REALITZAT PER UN CIRURGIÀ VASCULAR.
TRACTAMENT
El tractament pot ser conservador o quirúrgic. L´objectiu principal és disminuir la discapacitat, evitar la progressió i prevenir l´aparició de compensacions.
La teràpia descongestiva ajuda a millorar l´edema, l´aparició de petèquies i la fragilitat capil.lar. Per això les teràpies que milloren el drenatge limfàtic ajuden a evitar la seva progressió, com són el Drentage limfàtic manual i la Pressoteràpia.
Tot i que el greix del lipedema és resistent als canvis en l´estil de vida, l´exercici físic, sobretot el que es fa a l´aigua, resulta beneficiós.
A nivell quirúrgic, la tècnica menys invasiva per eliminar el greix és la liposucció que en cas del Lipedema es fa amb tècniques menys agressives que la liposucció estètica, les quals no afecten l´anatomia del sistema limfàtic.
És important sempre que les pacients tinguin un estil de vida saludable, incloent-hi bons hàbits alimentaris i programes d´exercici.