EPICONDI QUE?, EPICONDILITIS. AHH EL «COLZE DEL TENNISTA»!

L´Epicondilits, coneguda comunament com a «colze del tennista» (ja que aquests són els esportistes que més la pateixen), és la tendinopatia més comuna a nivell laboral deguda als moviments repetitius de canell i braç.

La musculatura de l´avantbraç se sobrecàrrega, produeix inflamació i dolor de tipus punxant a més de pèrdua de força a nivell de l´avantbraç i canell.

ANATOMIA DEL COLZE

Articulació que es troba entre el braç i l´avantbraç. És el punt on es reuneixen 3 ossos, l´húmer (braç), cúbit i radi (avantbraç), units per diferents lligaments.

És una articulació en frontissa, cosa que significa que només permet moviments en un sol pla. Apropa i allunya la mà del braç.

Dels ossos que formen l´articulació trobem l´húmer, que va des de l´espatlla fins el colze. A la part inferior té 2 protuberàncies als costats, l´epicóndil lateral i l´epicóndil medial o epitóclea.

A l´epicòndil lateral s´origina la musculatira extensora del canell:

  • Extensor cubital del carp (cubital posterior): És extensor del carp i inclinador cubital.
  • Extensor radial llarg del carp: Realitza extensions i inclinacions radials.
  • Extensor radial curt del carp: Realitza extensions i inclinacions radials.

MECANISME DE L´EPICONDILITIS

L´epicondilitis és la inflamació dels tendons que s´originen a l´epicóndil. Se sol produir en més grans de 35 anys, encara que pot apareixer en edats més primerenques.

És deguda a :

  • Sobreús d´un múscul o grup de músculs dels que s´insereixen a l´epicóndil. És a dir, moviments repetitius.
  • Per una determinada postura o moviment inadequat, en fer una tasca determinada.
  • Per utilitzar equipament inapropiat per a aquesta activitat.
  • Per moviments repetitius d´extensió de canell i supinació de l´avantbraç.

Aquests moviments produeixen microruptures fibril.lars i una mala reposició dels tendons de la musculatura, sobretot de l´extensor radial curt. Tots aquests supòsits produeixen una fricció de l´origen del tendó que fa que s´inflami, per això el dolor sol ser punxant i just a la pressió a l´epicòndil. En casos més greus el dolor pot irradiar per tota la musculatura del canell.

A més, hi ha casos en què és tal la inflamació que es produeix la Síndrome de l´arcada de Frohse, que és la neuropatia compressiva més freqüent del nervi radial i es produeix per compressió del nervi interossi posterior. És una de les principals causes de dolor lateral al colze i produeix alteració motora.

També es pot produir la Sindrome del túnel radial, que és l´atrapament del nervi interossi posterior al túnel radial que origina un quadre dolorós que no produeix alteració motora.

Els casos en que l´atrapament del nervi es considera «colze de tennista resistent» perquè el tractament conservador no sol funcionar i el dolor continua, finalment l´unica opció és la cirurgia per alliberar el nervi. Se sol donar en un 5% aproximadament de pacients diagnosticats amb epicondilitis.

Quan ja el procés agut passa a ser crónic aleshores parlem de tendinosis (procés de degeneració de les fibres del tendó).

SÍMPTOMES

  • Dolor a la pressió a la part externa del colze, a la zona de l´epicòndil.
  • Dolor i impotència funcional en estendre el canell i fer supinació de l´avantbraç.
  • Dolor en fer moviments fàcils com aixecar un got o prèmer amb la mà.
  • Dolor en fer moviments com de revés de tennis.
  • El dolor no remet ni amb repós, ni fred ni antiinflamatoris.

PROVES MÈDIQUES

  • Visualitzar la zona per veure´n una possible inflamació.
  • Palpar la zona de l´epicòndil per avaluar el dolor.
  • Fer la prova «de la cadira». Intentar aixecar una cadira amb el palmell de la mà cap avall i el colze en extensió. Per norma el dolor no permet fer-ho.
  • Maniobra de Mills: Pacient assegut, amb espatlla separada fins l´horitzontal en rotació interna, augmenta el dolor en estendre de forma passiva el colze, mantenint l´avantbraç en pronació i el canell i dits en màxima flexió.
  • Comprovar si fa mal en estendre els dits i el canell contra resistència i estenent el tercer dit contra resistència amb colze estés.
  • Tambè cal analitzar la mobilitat del colze i el cap del radi, la columna cervical, la cintura escapular i espatlla per valorar si hi ha afectació a nivell distal del nervi radial i del plexe braquial a nivell proximal.
  • Ecografia i ressonància magnètica per veure l´abast del dany tissular.

TRACTAMENT

  • Antiinflamatoris orals o tòpics.
  • Repòs, disminució de l´activitat que produeix el dolor i disminució de la intensitat i el temps que aquesta es realitza.
  • Ús de cingles d´epicondilitis en fer l´activitat.
  • Fisioteràpia, amb aplicació de termoteràpia, massatge, ones de xoc, ultrasons, exercicis i técniques passives.

Si tot això fracassa, es recomanarà:

  • Infiltracions locals de corticoides, que milloren el dolor un període de temps. Normalment es fan 3 infiltracions amb un interval de 2 setmanes cadascuna. No es poden fer més infiltracions ja que el corticoide augmenta el risc que es trenqui el tendó en la inserció.
  • Infiltracions de plasma ric en plaquetes que acceleren la cicatrització del dany tissular.

I si falla tot això, aleshores es recorre a la cirurgia.

Aquest tipus de lesions són lentes i difícils de treure. L´epicondilitis lleu es pot resoldre en 20 dies. Les que han d´arribar a tractament amb infiltracions poden estar 4-5 mesos. I en el cas de la cirurgia fins a 6 mesos.

Després de la intervenció quirúrgica, el pacient porta un guix aproximadament 3 setmanes i ha d´estar en repós. A la 4ª setmana començ a moure el colze i al mes la rehabilitació que pot durar uns 3 mesos.

MESURES PER EVITAR L´EPICONDILITIS

A nivell laboral:

  • Buscar el moviment que provoca dolor i intentar minimitzar-lo o canviar-lo per disminuir el estrés que donem a la musculatura.
  • Realitzar estiraments i potenciar la musculatura.
  • En feines que requereixin molta força, recomanat l´ús de cingles d´epicondiitis.

En cas que sigui per la pràctica esportiva:

  • Realitzar escalfament abans amb moviments actius de canell i colze.
  • Fer lleuger massatge de preescalfament de tota la musculatura de l´avantbraç.
  • Després de l´exercici fer estiraments musculars específics de la zona.
  • En cas de notar molèsties, aplicar gel per disminuir la possible inflamació.
  • Usar cingles d´epicondilitis mentre es realitza l´exercici.